Membres del Consell Nacional de Front Nacional de Catalunya
Fa uns dies, el conseller de Gas Natural, Felipe González, exdirigent del PSOE es permetia un joc de paraules vinculant el moviment independentista català amb els nazis i amb els feixistes. S’afegia a una línia argumental amb molta força a la dreta espanyola i alguns seguidors a l’esquerra espanyola que pretenen relacionar els partidaris de la independència de Catalunya amb el totalitarisme i així espantar la gent poc informada que pogués donar suport a aquesta posició política.
Però, el cert és que l’independentisme català sí que va tenir relació amb el feixisme i el nazisme, però va ser una relació de lluita i de combat.
Contra la propaganda interessada cal aportar dades. A partir de 1940 grups de persones procedents del nacionalisme radical conflueixen en crear una cosa que primer en diuen l’Organització i després Front Nacional de Catalunya (FNC). Ocupada França pels nazis, els aliats intenten crear cadenes d’evasió que permetin evacuar primer els aviadors caiguts i després tot tipus de persones que fugien del terror hitlerià. Finalment, van ser els jueus els que van rebre aquest ajut, quan en penoses marxes s’escapaven del destí en forma de camps de la mort.
Els serveis secrets aliats van contactar amb demòcrates perquè els ajudessin a crear aquestes cadenes d’evasió. A Catalunya ho van fer amb els catalanistes. Els van oferir diners a canvi de la seva ajuda. No en van acceptar. Només reclamaven suport internacional a la seva causa quan, pensaven, els vencedors de la guerra mundial fessin fora al dictador Franco. Només els serveis secrets polonesos lliures els van donar alguna esperança en aquest sentit, la resta ho van fiar tot a contactes personals. L’ajut es va fer sense contrapartides.
Els independentistes catalans van treballar per als aliats en 4 sectors: a) pels serveis secrets polonesos. b) per l’Intelligence Service. c) pel Deuxième Bureau. d) per les “chaines d’evasion” de la resistència francesa, sobretot pel “reseaux”, “Alibi” i “Maurice”, passant per Puigcerdà, Sant Llorenç de Cerdans i el Coll de Banyuls.
Manuel Valls de Gomis tenia el carnet número 2 del FNC. A França va ser responsable del grup 1 (Leon Brun) de la xarxa Alibi-Maurice de la resistència francesa. Pels seus serveis va ser condecorat amb la creu de guerra francesa i amb la medalla de la Resistència. També va rebre la medalla de la Llibertat de l’exèrcit nord-americà.
Igualment, Jaume Cornudella, nascut a Juneda, va rebre medalles de reconeixement de França, Polònia, els Estats Units i Gran Bretanya per la seva col·laboració amb la resistència i en les cadenes d’evasió. Va ser fins a la seva mort l’home que ajudava els independentistes que fugint arribaven a Perpinyà. Alguns explicaven que caminant al costat de «monsieur Jacques», els gendarmes se li quadraven en trobar-se amb aquest lluitador.
Josep Munté Rodríguez (També militant de FNC) va ser detingut a Madrid l’any 1942 acusat de formar part d’una xarxa que practicava l’espionatge en favor de Polònia. El grup el formaven el seu germà, Dinonís Munté i Rodríguez, Abelard Pujol de la Huerta, Enric Pagès i Montagut, Josep Guerrero de la Iglesia i l’empleat de la legació polonesa Roman Koparski. Als catalans els van condemnar a sis anys de presó i al polonès a sis mesos.
Jo vaig conèixer i tractar Joan Culleré Ibars, de Lleida, també independentista, que va col·laborar amb la resistència francesa fins que va venir a l’interior i lluità pels seus ideals i també pel retorn a la democràcia en tots els seus àmbits. M’explicava un comunista que un 1 de maig a Lleida la manifestació obrera es va reduir a dues persones, i una era el Joan Culleré, poca broma!
Josep Tramunt, també del Front, organitzà una xarxa d’informació per al ministeri de marina francès, al setembre de 1941 el detenen junt amb Teresa Aimeric. A ella li cremen els mugrons i a ell el maltracten salvatgement. De resultes de les tortures li trenquen tres vèrtebres i un braç. Del seu pas per la presó, Tramunt s’endugué un puro que li va entregar un condemnat a mort la vigília de la seva execució. Va guardar-lo sempre, però, el dia de la mort del dictador Franco, se’l va fumar.
Es pot dir que molts altres van col·laborar en la lluita contra els nazis, per exemple Josep Rovira, més tard fundador del Moviment Socialista de Catalunya i que durant la seva vida sempre s’havia considerat sobiranista, o el també militant comunista i independentista, Jordi Arqué, nascut a Bellcaire d’Urgell.
No tinc els noms d’alguns independentistes catalans, (algú em podrà ajudar) que agafats pels nazis mentre conduïen grups que volien trevessar la frontera van ser duts als camps d’extermini i gasejats. Hi ha un cas en què la mort li sobrevingué mentre era torturat per la Gestapo.
Tolerància de Felipe amb els nazis
Penseu que si algú hagués insultat als socialistes, als anarquistes o als comunistes, catalans o no, titllant-los de feixistes o nazis hauria fet també l’esforç de buscar exemples de la falsedat d’aquestes afirmacions. Així que si algú us insinua una cosa semblant, recordeu alguns noms, dels molts anònims que van lluitar contra el feixisme i el totalitarisme amb el qual Franco pactava a Hendaia.
Per cert que Felipe González mentre va estar al poder va mantenir la impunitat que els nazis tenien des que el franquisme els va acollir a Espanya.
Casos com el de Leon Degrelle, mort l’any 1994 que es va dedicar a fer propaganda nazi-feixista els últims anys de la seva vida emparant-se amb la nacionalitat espanyola rebuda per no ser extradit. O Reinhard Spitzy, capità de les SS i assistent de Ribentropp, que per Espanya es movia amb documentació de la Guàrdia de Franco a nom de Martinez Lopez . O Paul Maria Hafner, guardià dels camps d’extermini de Buchenwald o Dachau. Va arribar a Espanya l’any 1950 i va morir el 2010, protagonitzà un documental on afirma que els camps de la mort van ser només propaganda.
Tots ells van viure amb tota llibertat a Espanya amb el franquisme i també quan el PSOE va arribar al poder. Això són fets i no opinions.
La reguereta 