L’anís Infernal i Balaguer, incident mortal!

La història de què us parlo avui es per mi un espècie de mosaic fet amb peces diverses i un d’aquests components és la memòria del meu pare. En xerrades de la meva infantesa, ell m’explicava una història apassionant, la de l’”Anís Infernal” i la fi del seu propietari.
“Anís Infernal: el peor del mundo” era l’eslògan amb que la marca es promocionava. Era una espècie de marketing xocant, que li va proporcionar una gran anomenada, no sols a Espanya si no també a diversos països de llatinoamèrica.
Qui més ha parlat d’aquest cas és Vidal Vidal, D’Arbeca, en el seu llibre “Salvatge Oest” d’editorial Planeta. En el darrer capítol del llibre explica Vidal que en algunes publicacions satíriques de Lleida s’anunciava l’anisat com a “fabricat ab los vins més dolents del Priorat i comarca”. L’anís va néixer en un magatzem del barri de la Bordeta, a Lleida cap a l’any 1888 de la mà de Miquel Serra. La gosadia d’aquest emprenedor va fer que fins i tot un anunci d’aquest licor es pengés en forma de pancarta lluminosa de la Torre Eiffel a París.
Els anuncis es completaven amb imatges encarregades també a pintors moderns, que donaven al producte una imatge nova i trencadora. Jo el recordo perquè fins als anys 1970 del segle passat en arribar a Lleida per tren es podia veure un cartell immens del que havia estat l’anís més conegut de la contrada.
I ja posats a parlar en clau personal, aquesta història me la va explicar el meu pare, que va morir quan jo tenia només 14 anys. Ell amb altres paraules indicava l’efecte xocant que el marketing d’impacte tenia en els consumidors: l’èxit de l’infernal era fenomenal, sembla.
Tot plegat es complicava amb la història de la fi de l’últim propietari de l’empresa de licors. Sembla, tal com em va referir mon pare, que la societat envasadora de l’anís havia passat de mans dels seus propietaris històrics a un creditor que va traslladar la planta a Artesa de Segre. L’home, tal com em va referir el meu pare hauria estat molt partidari de la gresca, de forma que en produir-se el cop d’Estat de 1936 i el desordre consegüent hauria protagonitzat un incident tràgic per a ell.
El meu pare va ser mobilitzat amb la lleva del biberó, cap a 1938 i l’incident es va produir molt abans. Ell em va explicar que un dia anant pel carrer va veure un grup de persones amb aire força festiu. Al centre del grup es veia una persona vestida de capellà, que el va cridar. L’home duia un plec amb bitllets als dits i amb una cerimoniosa aparatositat va fer agenollar al meu pare i li va donar, a mode de sagrada forma, un bitllet de cinc pessetes. La imatge va ser inesborrable!
Detenció
Però, el més greu de tot és que a través d’un oncle que durant un temps de la guerra civil va treballar per l’ajuntament a casa vam saber que aquell ric empresari anticlerical va ser detingut gairebé immediatament i que d’acord amb la situació del moment, un grup armat arribat de fora l’hauria matat, sense cap judici .
El rumor que al voltant del cas va arribar al meu pare és que el propietari de l’Infernal hauria anat a Balaguer a una casa de barrets disfressat de capellà, tal com refereix Vidal. El que no recull l’escriptor d’Arbeca és que l’acusació que es va fer córrer per la ciutat per justificar l’execució va ser que abans l’empresari hauria mort al capellà de qui va prendre la sotana i el barret de teula. Tot plegat sembla que va ser una espècie de castic, no sé si diví a aquella dèria de culte bàquic o dimonial.
En tot cas agrairia si algú té alguna peça més del puzle d’aquesta història que me’n informés. Una història que segur que en un altre lloc hauria donat per fer una pel·lícula.
Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Memòria històrica i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a L’anís Infernal i Balaguer, incident mortal!

  1. Anonymous ha dit:

    Interessant història, jo havia escoltat alguna cosa sobre aquest anís, però pensava que era simplement una forma de promocionar-lo. No sabia el cas de la mort del propietari. Hi ha tantes coses que no sabem!

  2. Lluisa von Glasenapp Rubies ha dit:

    Hola, sóc la neta del empresari assasinat, estic cercant informació sobre la seva vida. M´agradaría poguer saber més, el meu avi era un home fascinant per a mi. La dictadura va esborrar la seva história i la meva avia tenía por de les represalies. Gràcies

  3. Rosa ha dit:

    Ajuntament de Balaguer Plaça Mercadal, 1, Balaguer
    El Departament de Cultura, l’Ajuntament de Balaguer i el Consell Comarcal de la Noguera
    es complauen a convidar-vos
    a la presentació del llibre Diari (Balaguer, juliol 1936-març 1939) de Camilo Cava Balcells, edició a càrrec de Josep Pla Blanch, que tindrà lloc el 14 de desembre a les vuit del vespre a la sala d’actes de l’Ajuntament de Balaguer.
    L’acte comptarà amb la presència del Sr. Enric Cobo Barri, cap del Servei
    de Coordinació General d’Arxius, l’Il·lm Sr. Jordi Ignasi Vidal Giné, alcalde de Balaguer, i la Il·lma. Sra. Concep Cañadell Salvia, presidenta del Consell Comarcal de la Noguera.
    Balaguer, novembre de 2018
    Esteu tots invitats

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s